Si el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix la paraula FIRA com un “mercat de major importància que el comú”, a nosaltres els membres de la Coordinadora de Ferias de las Artes Escénicas de l’Estat espanyol, ens agradaria puntualitzar que també és un “mercat on s’hi troba negoci i compra i venda d’art”.

Després de l’arribada de la democràcia als municipis, i d’això ja fa més de dos dècades, la majoria de les ciutats espanyoles van recuperar les seves festes més tradicionals, i amb elles els escenaris naturals: s’utilitzava el carrer, les places públiques, es van reobrir i rehabilitar molts teatres. L’oci i la cultura van passar a ser un servei, un bé comú, s’obrien nous mercats, hi havia una voluntat democratitzadora de la cultura.

Aquest ressorgiment va provocar una demanda major de nous i variats productes cuturals. Davant d’aquesta major demanda, es va incrementar la oferta; uns tenien la necesseitat de mostrar la seva obra –avui en diem producte-, altre, volien nova informació, noves idees –avui en diem programadors-. En aquest moment històric, amb més intuïció que experiència, neix la primera Fira de Teatre a Espanya: era l’any 1981.

A partir d’aquest moment van sorgir en tot l’Estat espanyol, ja sia per necessitats o mimetisme, altre “fires”, fòrums de trobada, discussió i intercanvi; espais vius on s’hi donen cita les il•lusions, els somnis i les passions, uns mercats que comercien amb allò efímer, que busquen i –creiem- han aconseguit crear, influir i assentar-se entre les indústries de les arts escèniques.

Després d’aquesta primera etapa que, tal i com hem dit, era purament intuïtiva, avui durant tot l’any, els professionals del sector podem ja trobar-nos amb regularitat en 14 fires a l’any per parlar, debatre, reflexionar i, sobretot, conèixer les noves produccions. I és que hi ha un element clar: cada vegada són més els professionals que recorren les diferents fires per a comprar o vendre els nous productes, amb la capacitat de conèixer de primera ma la rica i variada oferta de creacions artístiques.

Cadascuna de les fires té la seva importància i singularitat. Podem trobar-nos fires especialitzades al costat d’altres de més genèriques; fires que treballen diferents espais o formats; altres que enfoquen els espectacles cap a un sector professional determinat; unes més internacionals, altres amb una programació més regional... Però totes amb un objectiu comú, intrínsec, el de connectar als professionals, facilitant així l’intercanvi comercial.

Veient la singularitat històrica d’aquests iniciatives en el panorama internacional, després d’uns anys de tempteig i estudiant les necessitats de coordinació i les possibilitats d’intercanviar experiències, les fires d’Espanya, amb l’impuls i el suport de l’INAEM –Ministerio de Cultura-, s’associen en la Coordinadora de Ferias de Artes Escénicas.
 

Con la colaboración de:
 

Pz. Sant Antoni, 1 · 25300 Tàrrega - Lleida.
Secretaría: C/ Mayor, 6-5º oficina 2 bis 28013 - Madrid
Teléfono: +34 91 521 21 64. Fax: +34 91 531 40 63